Què podem fer a casa per preparar l'inici de curs? (família)

Avui ja és el primer dia laborable del mes de setembre. Avui els mestres ja han començat. Els vostres fills són molt intensos i estem en un moment clau de l’estiu. Estem a punt de tornar a la “normalitat” després de les vacances. A casa podem fer moltes coses per preparar la “rentrée”. La tornada a l’escola no ha de ser viscuda com el final de la bona vida i la tornada a “la tortura”. Si és així cal veure com viu l’escola cada infant. L’escola és el lloc on han d’anar contents per les coses que hi aprenen, les relacions que hi fan i les coses que se’ls proposa fer. Els alumnes d’altes capacitats han d’anar contents a l’escola o a l’institut com tots els infants i joves. Els centres docents han de ser llocs molt positius, s’hi passaran una bona colla d’anys i on posaran la base als seus aprenentatges i a les relacions socials.

- Els més previsors van deixar les compres fetes: llibres, uniformes, bates... per altres serà feina d’aquesta setmana.

- És important que posem els rellotges biològics a l’hora i aquesta setmana ens llevem i anem a dormir a una hora més semblant a quan comenci l’escola. Podem anar preparant-nos, així encaixarem la setmana vinent més desperts.

- Seria fantàstic, si és possible, fer una visita a l’escola i conèixer la tutora o el tutor del curs que iniciarem. Truqueu i pregunteu. No ha de ser molta estona però si es fa bé sol ser molt efectiu. Això sol fer baixar l’angoixa dels qui són especialistes en esperar problemes on no n’hi ha però ells els viuen amb gran intensitat. És l’inici de la creació del vincle mestre-alumne, bo per a tots els infants i joves, i essencial pels alumnes d’altes capacitats.

- Potser caldrà acabar de concretar alguna extraescolar...  amb això, cada infant és un món: n’hi ha que en voldrien fer moltíssimes i qui no en vol fer cap; famílies en que l’anglès o la natació són innegociables; altres que combinen la música, l’esport o la robòtica amb un temps per a ells. En aquest apartat els horaris laborals dels pares, els avis, els cangurs, els germans fan de la logística un art...

- Cal preparar també els estris personals i anar posant-nos a punt per dins i per fora. El joc de les expectatives és important. Novament en aquest aspecte trobem una gran diversitat: n’hi ha qui no en vol sentir a parlar, i qui prefereix preparar tots els detalls tot. Amb tots ells cal fer una feina extra... amb uns, ajudar-los a planificar i als altres, que sàpiguen que no tot depèn d’ells... Us aconsello la lectura de l'article del diari Ara del Juanjo Fernández Solà (el podeu trobar al twitter @juanjofdezsola) que porta per títol "Un estoig per al nou curs". Crec que els pot ajudar, és bona fusta per cremar en aquests caparrons que no paren de pensar... 

- La darrera nit per a alguns és la més difícil. Arriba per fi el moment esperat, o el que no volien que arribés. Si sempre és necessària la comunicació i tenir un temps pels fills, avui és essencial. Si tot està a punt serà més fàcil arribar al primer dia de classe.

- Quan els trobem després del primer dia vigileu amb no fer-los un tercer grau, ni bombardejar-los a preguntes. És el primer dia i només és el primer dia. Tindrem molts dies més per millorar una mala primera impressió o per reforçar una bona impressió. Recordeu que no només es fa des de fora. 

Preparem entre tots un bon curs !

  

Sant Tornem-hi! (docents)

Darrer dia de vacances... a punt d’acabar el compte enrere per tornar als centres educatius i perquè els alumnes tornin a omplir les aules. Ens espera un inici de setembre amb les darreres formacions, la preparació de l’aula, de les reunions de pares, acabar de polir el que va quedar obert abans de marxar de vacances. Acabarem d’esprémer fins la darrera gota de vacances però molts ja fa dies que des de la llunyania miren cap al curs pensant activitats o imaginant què podem fer de diferent en aquest nou curs, què podem fer per millorar l’activitat docent.

Sí, igual que els mestres i professors estan molts alumnes que sense voler ja fa molts dies, alguns massa dies, que pregunten quan falta perquè comenci el nou curs, o que et diuen dies i hores que falten fins les 9 del matí del dia 12 de setembre, que és quan comença el nou curs a Catalunya. Sí, hi ha tota una colla d’alumnes que tenen ganes de començar pels canvis: nova etapa, nous mestres i companys, nou centre... altres estan contents amb la mestra o els companys del curs passat i repetim perquè seguim al cicle... altres perquè començaran una acceleració ja preparada... però n’hi ha una bona colla que no entenen per què han de tornar a l’escola si a casa poden aprendre moltes coses sense haver d’esperar, poden investigar a la seva velocitat, poden llegir fins acabar el capítol o el llibre, poden treballar de manera interdisciplinar sense que hi hagi uns temps estancs amb canvi de matèries estanques... sí parlem d’aquells nens i nenes, nois i noies amb alta curiositat i moltes ganes d’aprendre, infants i joves amb altes capacitats que sovint es senten fora del sistema escolar. Encara no ha començat el curs i no hem pervertit la paraula escola inclusiva que sembla que només mira avall sense saber que hi ha alumnes també a la franja alta. Avui, que encara estem de vacances pensem un moment amb ells i tinguem-los en compte dilluns quan comencem. 

Que gaudiu, també, dels dies d'inici de curs! Alguns s'entesten en separar el temps de vacances en ben positiu, i el temps de feina com un càstig diví i cruel... Tenim la gran sort de que molts mestres i professors no ho veuen així. Saben aprofitar les vacances però alhora gaudeixen de la seva feina i encara que sigui quasi "políticament incorrecte" tenen ganes de començar el curs. Obrir un nou curs és acostar-nos a un món de possibilitats. Ho farem realitat si ens hi posem. No oblideu les alumnes d'altes capacitats tant si les mostren com si no...les tenen!

Estiu i Altes Capacitats

L’estiu és molt llarg i els infants i joves d’altes capacitats són molt intensos i molt persistents en les coses que els interessen. Avui comencem amb tres històries d’estiu...

En el mes de juliol no ha volgut anar a cap casal d’estiu perquè hi fan coses de petits. Aquest any prefereix estar a casa investigant, llegint, buscant... ha acabat 4t de Primària. Ha costat perquè és molt anàrquic però s’ha fet un horari per compatibilitzar el seu “estudi” amb les activitats familiars: anar a comprar, a la piscina, al taller de ciències de l’UPC de Castelldefels...

Aquest altre ha acabat 3r d’ESO. El curs passat ho va recuperar tot al setembre. Aquest any, sense setembre, ha fet net al juny però amb la coletilla de no s’esforça prou, no segueix normes i algun és molt brillant quan vol que no va quedar escrit però que segurament haurien pogut signar tots els professors. Després d’uns dies de connexió a finals de juny, abans de Sant Jaume m’arriba un mail: “M’he baixat la tesi doctoral d’Stephen Hawking. És brutal!”. Sense comentaris...

La tercera començarà P3 al setembre i té moltes ganes d’anar al cole dels grans. Ja ens compta quans dies li queden. Ella espera que allà aprendrà moltes coses, farà nous amics, podrà discutir sobre les coses que li preocupen o que descobreix. Ella és una més dels infants i joves que tenen grans expectatives pel canvi d’escola i de nivell. Però desgraciadament sabem que no és la realitat que es trobarà. Caldrà treballar amb ella per ajustar expectatives i amb l’escola perquè s’adaptin a l’atenció a l’alta.

Sovint a les escoles no els reconeixen  perquè en pocs dies es camuflen, mimetitzen i no es deixen veure... si no es senten en zona segura, no els veuran. Només els veuran quan, per error, baixen la guàrdia. A l’escola o a l’institut hem d’aconseguir un ambient que faci possible que despleguin les seves capacitats. Sí, hi ha “feineta” i moltes ganes de fer-la!

Alguns ja estan contant els dies que queden per la rentrée... però no amb la il·lusió del qui es trobarà el que espera i necessita sinó amb la desesperació de qui sap que comencen deu mesos més d’ “espera’t”, “repetim”, i “no vulguis córrer tant”... sortosament no són tots!  

Activitat Programa Atlàntida GRANS

Activitat especial per alumnes d’ESO, Batxillerat , universitaris i adults.

• El dimarts 18 de juny a les 17 hores farem una visita guiada a l’exposició «Quan no n’hi ha prou per repartir. Pensar matemàticament» de la Universitat de Barcelona. Ens trobarem en el  Pati de Ciències de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona) a les 16.30h.

• És una activitat gratuïta.

• Cal confirmar l’assistència abans de dilluns al migdia al 646 48 61 59.

Les visites guiades ofereixen la possibilitat de descobrir algunes aplicacions de les matemàtiques, en el nostre dia a dia, de la mà d’experts, artífexs de l’exposició. A partir de les seves explicacions, els participants analitzaran problemes de distribució de recursos de diversa índole per veure com es poden formalitzar matemàticament d’una manera molt senzilla. Abordarem temes molt diversos, com els problemes de repartiment, la teoria de jocs o l'elecció social, utilitzant exemples i nocions bàsiques, com a excusa per plantejar interrogants i coneixements rigorosos, d’una manera molt clara i divertida.

L'exposició «Quan no n’hi ha prou per repartir. Pensar matemàticament» pretén conscienciar sobre la importància del raonament abstracte i formal de les matemàtiques per analitzar fets econòmics, d'elecció social o de cooperació des de diferents perspectives. Els avenços matemàtics construïts a través dels segles han repercutit en canvis científics i tecnològics d'apreciable impacte social i són crucials en totes les disciplines existents.

Tota societat té regles per compartir béns i obligacions entre els seus membres. El problema no està mai resolt perquè contínuament es creen elements de propietat comuna, a causa dels avenços tecnològics i de la creació d'empreses cooperatives. Els problemes de justícia distributiva envaeixen la nostra economia i la nostra política.

A través de cinc mòduls, descobrirem d’una manera clara, senzilla i divulgativa, però alhora rigorosa, algunes aplicacions de les matemàtiques. Es tracta d'analitzar problemes de distribució de recursos de diversa índole per veure com es poden formalitzar matemàticament d’una manera molt senzilla.

A partir d'aquests cinc mòduls, doncs, abordarem temes molt diversos, com els problemes de repartiment, la teoria de jocs o l'elecció social des d'una perspectiva matemàtica, utilitzant exemples i nocions bàsiques, com a excusa per plantejar interrogants i coneixements rigorosos.

En aquesta exposició hi ha participat un equip de professionals acadèmics altament qualificats que pertanyen al Grup de Recerca Consolidat en Teoria de Jocs i Mercats d'Assignació. Aquest grup està format per investigadors del Departament de Matemàtica Econòmica, Financera i Actuarial de la Universitat de Barcelona.

Un mes i mig de silenci... Escoltem-nos!

No parem. Correm. Anem, venim... Mil projectes personals i professionals. Mil papers plens de lletres, mil documents a l’ordinador. Pensem que som sòlids i que sempre serà així, però el nostre cos comença a queixar-se. Diu “descansa”, però no l’escoltem. Diu: “canvia les prioritats” i nosaltres mirem a l’infinit, i seguim sense escoltar, i encara omplim més l’agenda, i convertim el següent dinar en un ... total, per un dia, que es suma a molts altres dies. Escoltem tothom, mentre el nostre cos no sap com arribar a nosaltres. I seguim omplint l’agenda fins que ell diu prou. El mes d’abril descans forçós per acabar Dimecres Sant en parada total a l’Hospital Clínic de Barcelona. Tres setmanes sense agafar un bolígraf, un res... impossible! Activitat física 0, activitat intel·lectual 0, per imperatiu mèdic.

Ja torno a estar, poc a poc, en marxa. M’ha costat però torno a escriure. És un document de voluntats, de voler prioritzar allò que és important i no oblidar-me de mi. M’agradaria escoltar el meu cos però no en tinc costum. Està clar que sense ell no vaig enlloc i l’hauré de cuidar perquè segueixo amb mil plans però sé (abans també sabia però no exercia) que hauré de prioritzar, de fer una vida saludable perquè sense el cos no vaig enlloc.

Aquest Sant Jordi l’he vist des de la finestra de l’Hospital i m’agrada viure les festes a plaça. No he vist les roselles als camps des del tren, però sé que hi són. 

Totes les històries de la planta de l’hospital em parlaven de canvi, però són històries d’altres, La meva l’he d’escriure jo. La meva va ser d’un canvi imposat a l’inici i ara d’un canvi volgut (quin remei). Canvi en forma de millora personal, d’escoltar el meu cos, d’ordenar-me... de posar aquells que estimo en primer lloc, d’agrair a aquells que formen part de la meva vida i ara no ens veiem perquè la vida dona moltes voltes. Sí, és el moment d’agafar el telèfon i prendre un cafè descafeïnat pels vells i bells temps.

Tornem progressivament a la vida. Al que en diem la vida normal. Poc a poc però amb pas ferm, sense voler fer més del que es pot. Aquest temps és de regal... el sabré aprofitar? Estic segura que sí, perquè aquest cop crec que he aprés la lliçó.

Sé que alguns estàveu preocupats perquè de cop havia desaparegut del mapa, no contestava. Ara, el pitjor ja ha passat. Mica en mica tornarà una normalitat més tranquil·la, amb menys viatges... una nova normalitat que encara estic esbossant... i ja sabeu... “cuando veas las barbas de tu vecino pelar, pon las tuyas a remojar”. Com esteu, vosaltres? Escolteu el vostre cos? Prioritzeu? No espereu que hi hagi un imperatiu mèdic... per viure.

Hipersensibilitat auditiva i Altes Capacitats (Pares i Docents)

Fins que no fas formació en aquest camp no hi caus que aquests dos termes puguin estar tan relacionats. Avui parlarem de l’hipersensibilitat auditiva i les altes capacitats.

Aquesta hipersensibilitat fa que no puguin evitar sentir alguns sorolls que els són molt molestos i que no es tracta d’un caprici. Aquell brunzit del fluorescent, el soroll del passadís, del pati, de la classe de música o del gimnàs del costat, aquell gos que borda insistentment el dia de les competències bàsiques, aquella moto estrident que ens passa pel costat quan anem caminant cap a la biblioteca, aquell petard quan s’acosta Sant Joan, aquells inofensius globus de la festa o aquells amenaçants trons de la tempesta, la música ben forta del Carnaval o de la Festa Major del poble o de l'escola,...  Qualsevol d’aquests sorolls pot provocar en un alumne amb hipersensibilitat auditiva una resposta desproporcionada, exagerada, quasi histriònica per l’observador que no coneix la situació. No vol cridar l’atenció, no és un caprici, té una necessitat que cal atendre.

Com que estem treballant el vincle amb el seu referents (tutor/a, monitor/a de menjador, o de sortides...) aquests és un tema que està parlat amb l’infant (ell o ella), ja coneixem si li afecten o no aquestes situacions i sobretot què pot fer ell mateix per ajudar-se i què podem fer nosaltres (els adults i educadors) per ajudar-lo.

Hi ha escoles en les que hi ha solucions preparades: cascs amb música relaxant, un espai relaxant, o cascs inhibidors del soroll per esmorteir els sons estridents. N’hi ha d’altres que, sense materials, tenen una mestra que coneix el tema i l’acompanya, li diu que l’entén i tots dos fan propostes per portar-ho el millor possible: sortint un moment de classe, posant-se lluny dels altaveus en una representació teatral, o en les festes de l’escola. 

Recordeu tenir-los en compte quan fem a l’escola el simulacre d’emergència.

No podrem evitar-ho tot, i potser tampoc seria bo per a ells, però els podem acompanyar perquè visquin amb les seves especificitats. Evitarem el que és possible i aprendrem a encaixar la resta... sense dir aquell “No passa res!”. Passa, però hem d’aprendre a portar-ho, i que no li condicioni la vida. Cal ajudar-lo a trobar una resposta proactiva.

Els bons resultats no ho són tot (Pares i Docents)

Quan els nens i joves tenen alt rendiment i una molt baixa motivació envers l’escola o l’institut els més preocupats són els pares. Molts mestres i professors no ho entenen, els sembla mentida i fins i tot diuen “no veig on és el problema, no sé de què es queixen... si ja tenen bons resultats?”

Però els resultats no ho són tot. Els pares volen fills il·lusionats, que els brillin els ulls, que gaudeixin amb el que fan. Que vagin contents als seus centres d’ensenyament pel què aprenen, pel què hi fan i se’ls proposa fer, i per les relacions que hi mantenen. Però de vegades el relacionat amb la part acadèmica es viscut pels infants i joves com un problema. Sovint assoleixen els coneixements o els procediments moltes vegades abans de que es proposin a classe, després queden activitats repetitives i poc creatives que res aporten a la seva curiositat que es va diluint poc a poc. N’hi ha que pensen: “si ja tinc els resultats per a què més”. I es van apagant... i si a més són nois o noies que volen passar desapercebuts, ja tenim el quadre complet.

I ara què? Com tornem a posar en marxa als més potents desencantats? Sens dubte a partir del VINCLE i l’escolta activa, amb els docents que puguin ser referents per aquests alumnes. S’han de sentir coneguts, reconeguts i estimulats per oferir la millor versió d’ells mateixos. És feina dels tutors i també d’altres professors. Els han de conèixer per veure què els podem oferir per tornar-los a posar en marxa perquè encara que els resultats siguin bons, fins i tot excel·lents, no ho són tot.